Entorn educatiu

Els nens i nenes interactuen amb el seu entorn, i d’aquesta manera es desenvolupen. Si tenim en compte aquest principi elemental, podem entendre la importància de dissenyar de manera adequada els espais d’una llar d’infants. En edats primerenques els nens / es són molt sensibles a tot, així que s’ha de tenir en compte fins al més mínim detall: el soroll, l’olor, l’espai, els colors, materials, la distribució, l’ordre, els límits … .
En un ambient Montessori, la tutora i l’espai han de ser un, perquè sense ajuda de tot el que envolta al nen no serem capaços de despertar el nen autònom, curiós, actiu, pacient i pacífic que busquem.

La mestra és l’encarregada de dissenyar l’espai, basant-se en les tendències humanes, els ritmes dels nens i els seus períodes sensibles. La relació amb els nens ha de ser fonamental. Ells necessiten amor però també límits. Per això és tan important l’entorn i les seves activitats, tot això és el que permetrà a la mestra observar al nen com tria lliurement i quines són les seves veritables necessitats. D’aquesta manera podrà conèixer al nen i modificar l’ambient en funció d’aquestes necessitats.
Com en tots els aspectes de l’educació Montessori, tot està pensat i alineat amb el principal protagonista: el nen. És per això que les nostres mestres reben formació contínua montessoriana, directament de l’Òpera Nacional de Roma.
El major orgull per a una mestra és que els nens treballin i aprenguin sense la seva ajuda. Avançar amb petits passos però ferms cap a la independència del nen.

Massa sovint es diuen joguines als materials dissenyats per Maria Montessori, el que provoca que a moltes joguines per ser de fusta i aparentment dissenyats amb fins educatius se’ls posi l’etiqueta de Montessori. Per entendre per què no són joguines, cal deixar clar que per als nens no hi ha diferència entre joc i treball. La diferència la posa el adult amb la seva mirada i el seu propòsit de menysprear al nen.
És per això que en els espais Montessori s’envolta als nens de materials reals i de materials nobles: metall, fusta, vidre… Primer pel seu poc impacte sensorial (volem a nens sorpresos, no aclaparats ni saturats) i segon per la seva relació amb les lleis naturals (per exemple, el vidre es trenca, el que ens ensenya a ser curosos i aprendre de l’error)
Aquests materials i les activitats que estan relacionades amb ells han de fomentar el desenvolupament humà (en aquestes edats el desenvolupament és individual, neix d’un mateix i la seva interacció amb l’ambient) i han de tenir algun tipus de relació amb la vida quotidiana, per l’aprenentatge que ja es té amb l’observació i pel significat emocional que té per als nens (puc fer alguna cosa important, una cosa que també fan els meus pares, puc posar el meu granet de sorra per a la convivència).